L’ENTORN DEL CASTELL DE MÓRA: EL POBLAMENT PRIMIGENI

Article de Margarida Genera i Monells publicat al núm. 26 de la revista La Riuada

L'arqueòloga Margarida Genera rebent el premi Sirga d'Or 2012

Referent als vestigis d’ocupació humana més antics en l’àrea geogràfica que avui configura el terme municipal de Móra d’Ebre ens hem de basar fonamentalment en la informació publicada pel mestre Pere Bosch-Gimpera, l’any 1920 en l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’un conjunt d’objectes conservats al Museu Arqueològic de Tarragona, que per les seves característiques, van incloure’s en l’estudi sobre els sepulcres de fossa de la professora Ana M. Muñoz que constituí la seva tesi doctoral.

Les circumstàncies de la descoberta són molt imprecises, doncs, solament se sap que els materials varen aparèixer entre uns quatre i cinc metres de fondària, durant les obres del terraplè de la carretera de Móra, en un punt molt pròxim a aquell on es troba el pont sobre el riu, avui identificat amb els voltants de l’Hospital.

Segons l’esmentada investigadora, aquests materials podien provenir d’una sepultura neolítica, de la qual haurien format part del seu aixovar. Aleshores es conservaven 3 ganivets de sílex de color terrós molt ben tallats, que d’acord amb les notícies que es tenien varen aparèixer a l’interior d’un vas. Amiden, respectivament, 130, 82 i 90 mm de llargada màxima; una destral molt ben polida de fibrolita (de 140 cm de llarg) i una alena de pissarra de 60 cm de longitud.

Ja en un context cronocultural més avançat, en època íbero-romana, hauríem de situar el material, sobretot ceràmic descrit per M. Sanz, en referir-se a troballes arqueològiques a Móra, concretament en el camí que condueix des d’aquesta població a la d’Ascó, en el paratge comprès entre l’ermita del calvari i els dipòsits d’aigua, on hi havia uns bancals plantats d’ametllers, avui dia també totalment urbanitzat.

Finalment, durant les nostres prospeccions, efectuades entre els anys 1977 i 1979 varem poder localitzar alguns vestigis possiblement anteriors a l’època del castell que es trobaven reaprofitats en diverses construccions dels voltants. Esperem que en un futur puguem ampliar molt més aquestes informacions sobre el poblament d’aquest sector de la Ribera, que per la seva situació de ben segur ha d’haver estat un paratge molt més habitat en l’antiguitat, del que actualment coneixem.

Margarida Genera i Monells

Bibliografia

BOSCH-GIMPERE, P. Sepulcres de la meitat sud de Catalunya. AIEC, 1915-1920, VI, p. 471-472.

GENERA i MONELLS, M.: Evolució del poblament prehistòric i protohistòric les comarques de la Ribera d’Ebre i del Priorat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1979

GENERA i MONELLS, M.: L’Ebre final: del Paleolític al món romà. Tortosa, 1991, P. 34-35.

GENERA i MONELLS, M.: “Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre”. Fonaments, 3. 1982

MUÑOZ AMILIBIA, A. M. La cultura neolíticade los sepulcros de fosa. CSIC, Barcelona, 1965

NOGUERA, J.

PERICOT, L.: “Época Primitiva y Romana” a: Historia de Espanya.Vol. I, 1941, P. 151.

SANZ, M.: "Población ibèrica del Valle del Ebro", Boletín Arqueológico de Tarragona,1973-74, època IV, fasc. 121-128. p. 11-22.