ELS ALMOGÀVERS


Entrada de Roger de Flor a Constantinoble. Autor José MORENO CARBONERO (Málaga, 1860 - Madrid, 1942) 

El setembre de 1303 Roger de Flor i Berenguer d’Entença van entrar triomfalment a Constantinoble al capdavant d'un estol d'almogàvers amb l'objectiu de deslliurar l'imperi bizantí de l'amenaça turca. Al segle XIV, els soldats catalans imposaven, si calia a sang i foc, les lleis de la Corona Catalana en bona part dels països de la Mediterrània. L'odissea dels almogàvers començà a Sicília, d'allà anaren a Constantinoble, on guerrejaren per tot l'imperi bizantí fins a Turquia i Armènia, i acabaren de raure a Grècia on fundaren el ducat d'Atenes i Neopàtria fins a la seva desaparició el 1390.

Els almogàvers han esdevingut un mite per les seves gestes i per la seva idiosincràsia; homes de muntanya bruts, ferotges i temuts que lluitaven cos a cos. Vestien amb pells de feres. Duien totes les seves pertinences al damunt, que eren el menjar i les armes. Al sarró portaven el pa negre, les herbes i la fruita. Per lluitar feien servir els dards i un coltell, que era una espasa curta que abans de cada combat picaven a terra cridant: DESPERTAFERRO!
Els almogàvers estan força relacionats amb Móra d’Ebre i la comarca de la Ribera d’Ebre, perquè un dels seus capitans Berenguer d’Entença era fill de Galbors i Berenguer, senyors del castell de Móra i de la baronia d’Entença. Berenguer d’Entença, que també era cunyat de Roger de Llúria, va lluitar amb el seu exercit d’almogàvers contra els templers de Miravet i Ascó que durant vuit dies havien assetjat el castell de Móra d’Ebre.

Joan Josep Duran (2006)