APROXIMACIÓ HISTÒRICA DEL CASTELL


El castell de Móra es troba situat a la part alta del nucli antic de la vila, en un indret que té una gran visibilitat sobre l'Ebre i la plana fluvial. És propietat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

A partir de l'any 714, sota la dominació musulmana, les Terres de l'Ebre depenien del taifa de Tortosa i el seu representant al nostre territori era el valí de Siurana que governava els castells més importants de la dreta de l'Ebre, Ascó, Móra i Miravet. Durant aquesta època l'Ebre quedava gairebé com a frontera entre els sarraïns i els francs. El castell formava part de les fortificacions de la línia defensiva musulmana. A partir del 799 Carlemany va iniciar els primers intents de reconquesta de la zona, però no va ser fins l'any 1153 quan va ser conquerit el castell de Móra per l'exercit del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Anys abans, al voltant del 1060, el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell II havia fracassat intentant conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l’atac.

Després de la reconquesta el primer senyor del castell de Móra fou el mateix Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, el qual donà a l’Orde del Temple les terres de la dreta de l’Ebre a excepció feta del castell de Móra que se’l reservà per a ell mateix. Ramon Berenguer IV va deixar al castell una imatge de la Mare de Déu i l’any 1172, les fonts bibliogràfiques documenten la existència de l’Església de la Mare de Déu del Castell de Móra.

El desembre de 1174, el rei Alfons I –fill de Ramon Berenguer IV- donà el castell a Guillem de Castellvell i als seus descendents. Amb el matrimoni de d’Alamanda de Castellvell –besneta de Guillem de Castellvell- amb Guillem d’Entença –nebot de la reina Maria d’Aragó i cosí del rei Jaume I la propietat del castell passarà a mans de la baronia d’Entença i amb aquest nom es coneixerà al llarg de la història.

Berenguer d’Entença fou el V senyor de la baronia entre 1256 i 1294, l’heretà amb menys de 15 anys. Es va casar amb Galbors i fou pare de 12 fills. Serví amb coratge tres grans reis: el Conqueridor, Pere I el Gran i Alfons el Liberal. Durant vint anys mantingué una dura guerra amb els seus veïns els templers de Miravet i Ascó, als qual havia jurat odi etern. Entre els seus fills destaquen Guillem, primogènit i hereu universal; Saurina que es va casar amb Roger de Llúria, i Berenguer d’Entença que és l’Entença més conegut de la història catalana perquè defensà amb Roger de Flor i els almogàvers la causa de Fadric II de Sicília. Va dominar les terres situades entre Gallípoli i Tesalònica. Va reorganitzar els ducats d’Atenes i Neopàtria d’acord als Usatges de Barcelona i imposà el català com a llengua oficia.

D'entre els diferents episodis històrics que ha viscut el castell existeix documentació sobre el setge que va patir el castell de Móra l'any 1289 per part dels templers de Miravet i els Montcada d'Ascó i de la posterior venjança de Berenguer d’Entença i el seu exercit d’almogàvers. Davant aquest enfrontament el rei Alfons II va manifestar “ Si el Temple va contra els cristians tot el món anirà mal, jo no regnaré si tal excés no es castigava”.

L’any 1324 els dominis de la Baronia d’Entença s’incorporen al Comtat de Prades que Jaume II crea pel seu fill l’infant Ramon Berenguer. L’any 1414 Joana de Prades heretar la baronia i al casar-se amb Joan Folch de Cardona, entroncà, d’aquest manera, la Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona.

Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) el castell de Móra es posa de part del rei Joan II perquè el comte de Cardona i Prades n’era fervent partidari. El castell fou presó de rellevants personatges com el comte Hug Roger III, el darrer comte del Pallars. Al segle XVI els ducs de Cardona milloraren el castell construint-ne una casa-palau.

A partir de la segona meitat del segle XVII el matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folch de Cardona amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia d’Entença passes a propietat de la castellana casa dels Medinaceli a través del primogènit d’aquest matrimoni, Luís Francisco de la Cerda i Aragó que morí sense descendència el 1711. Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841 en que l’Estat Espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.

El castell també sofrí les conseqüències de les guerres dels Segadors i la del Francès amb l’arribada l’any 1810 del general Louis-Gabriel Suchet a Móra d'Ebre quan la vila es convertí en el quarter general de les tropes franceses. Durant el Trienni liberal, concretament a la revolta reialista de l'any 1822, Móra d'Ebre fou el centre administratiu i militar dels revoltats i la Junta Reialista, amb l'objectiu de dotar de municions i armes al seu exercit, va instal·lar al castell dues fàbriques de plom i bales. A les darreries de la primera Guerra Carlina (1833-40) el general Cabrera va fortificar el castell i aquest adquirí protagonisme com a plaça militar, arran la destrucció l'any 1837 del convent fortificat de Sant Antoni. El castell es va començar a fortificar desprès de la signatura del Conveni de Bergara (agost de 1839). En la fortificació s’aprofitaren els materials del convent franciscà. Van durar 7 mesos i van ser rectificades per August von Goeben – militar austriac especialista en fortificacions- que quan arribà a Móra el desembre de 1839 va corregir les deficiències de les obres que s’havien fet. L’abril de 1840 davant l’amenaça de l’exercit governamental Cabrera abandonà la residència de Móra. “Móra i su castillo son nuestros, hoy a las 11 de la mañana se han apoderado de ellos la división del conde de Belascoain i la de Zurbano sin tirar un tiro por haberlos abandonado la facción”. Arran l’ocupació de Móra d’Ebre, el General Espartero ordenà volar la fortalesa. Malgrat les gestions que es van fer per evitar-ho el 8 de maig el castell de Móra va ser volat.

A mitjan segle XIX, l'historiador Madoz describia que el castell “havia estat edificat pels carlistes sobre els fonaments d'un altre més antic dels àrabs i que durant la carlinada s'havien fet reparacions perquè era lloc de defensa de les barques del riu, però ara oferia un aspecte abandonat i maltractat”.

L'any 1873, durant la III Guerra Carlina, l'alcalde i Comandant Militar de Móra d'Ebre, Salvador Algueró va reconstruir de nou el castell per poder fer front a un nou atac dels carlins. Una crònica de l'època descriu que “amb els recursos que disposen els carlins els serà impossible apoderar-se d'una fortalesa convertida en inexpugnable pels amplis fossats que s'han fet al seu voltant i pels dobles murs que s'han aixecat en els punts més febles”.

L'any 1875 al castell s’hi instal·là una caserna de la Guardia Civil. Finalment, a la guerra civil (1936-39) fou de nou fortificat i esdevingué centre de comandament i d'intendència, produint-se la seva ruïna total. Un acta de l’ajuntament de Móra, del 31 de desembre de l’any 1939 informa: el castell habitat per a caserna de la Guàrdia Civil [...] esfondrament total de totes les dependències oficials i habitatges de guàrdies...

Descripció del castell

El fet d’emplaçar-se en la zona urbana de Móra d’Ebre ha provocat, tant la subtracció de material constructiu -carreus i altres materials- per a l’edificació de les cases del poble; com la reconstrucció, setge i destrucció de les seves estructures en cadascuna de les guerres de les que ha estat testimoni. Aquestes circumstàncies han afavorit l’acumulació de gran quantitat de runes i d’afegits que soterren i desfiguren l’aspecte original.

Del castell romana avui les muralles exteriors i dues torres escapçades. És situat sobre una timba dominant alhora el riu i la població. Les muralles exteriors tenen un perímetre, molt irregular, d’uns 350 m. Per la banda del riu devia ser inexpugnable. I difícil de prendre també pel sud-oest, on finalitza el poble en el vessant d’un turó. Només per la banda de ponent, on hi ha el Calvari, l’elevació del terreny permet d’atacar la fortificació. Però és just en aquest punt feble que s’alçaven les dues torres circulars, a l’un i a l’altre extrem del pany de muralla.

A l’interior del perímetre emmurallat, poden diferenciar-se dues àrees,la zona nord que correspon a l'antic recinte emmurallat d’origen medieval i a zona sud, anomenada “albacar” resultat de l'ampliació de la fortalesa. En aquesta àrea s'ha localitzat una important necròpolis dels segle XVII.

SETGES, OCUPACIONS I REHABILITACIONS

1060 Atac del cavaller Mir Gelibert 
1153 Conquesta de Ramon Berenguer IV 
1289 Setge dels templers i els Montcada 
1462-1472 Guerra Civil Catalana i empresonament del comte Hug Roger del Pallars 
Segle XVI Rehabilitacions dels ducs de Cardona 
1640-1652 Guerra dels Segadors 
1808-1814 Guerra del Francès 
1839-1840 Ocupació i restauració per part del General Cabrera 
1840 Voladura del castell per ordre del General Espartero 
1873 Reconstrucció de Salvador Algueró “el Moro” 
1873 Setge de les tropes carlistes del general Vallès 
1874 Nova escaramussa carlista 
1875 Establiment d’una caserna de la Guardia Civil 
1938 Batalla de l’Ebre 
1985 Primers treballs de recuperació de l’associació Amics del Castell 
2004 Treball de consolidació i recuperació per part de l’Ajuntament de Móra d’Ebre 
2005 Primera campanya d'excavació promoguda pels Amics del Castell i dirigida per Pere Rams i Josep Maria Pérez 
2006 Segona campanya d'excavació 
2007 Reconstrucció i inauguració de la Torre Fusellera 
2009 Integració al COMEBE com a Espai Històric de la Batalla de l'Ebre 
2009 Adequació i museització de la cisterna del castell 

Bibliografia:

Cot i Miró, Artur, Del Castell de Móra, El Castell de Móra, 1994. 
Romero Tallafigo, M., Palet Plaja, M.T. Les nostres arrels, Documents de la baronia d’Entença. Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 1991 
Vinaixa i Miró, Joan-Ramon. Set anys de guerra civil (Ribera d’Ebre 1833-1840). Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ,2006 
La Riuada, núm. 29, 2005 


Joan-Josep Duran i Miró (2009)